Anar a: Contingut » | Principi de la pàgina »| Navegació principal »


Economia

El Nepal es troba entre els països més pobres i menys desenvolupats del món, amb aproximadament una mitjana parteix de la seva població vivint per sota de la línia d’indigència (amb un ingrés per càpita amb prou feines de 240 dòlars).

L'economia sofreix per l’aïllament geogràfic del país

L’agricultura és el sosteniment|suport principal de la seva economia, proveint aliment|suport per a més del 80% de la població i constituint un 41% del PNB. L’activitat industrial es limita al processament de productes agrícoles, incloent jute, canya de sucre, tabac i gra. La producció de tèxtils i catifes s’ha expandit recentment i ha representat al voltant d’un 80% de l'intercanvi amb l’estranger en anys recents. La major part de l’activitat industrial es troba enfocada al voltant de la vall de Katmandú i les ciutats Terai com Biratnagar i Birgunj.

La producció agrícola té un creixement d'aproximadament un 5% en mitjana comparada amb el creixement demogràfic anual del 2,3%.

Des de maig de 1991, el govern nepalès ha estat fent passos positius en matèria de reformes econòmiques, particularment amb aquelles que incentiven el comerç i les inversions estrangeres; per exemple, reduint les llicències de negocis i registració requerits per simplificar els procediments per a inversions. El govern també ha reduït les seves despeses limitant els subsidis, privatitzant indústries estatals i acomiadant servents civils.

Tanmateix, més recentment la inestabilitat política (més de cinc governs diferents en els últims anys) ha comportat l’habilitat de Katmandú d’aconseguir consens per implementar les reformes econòmiques clau.

Reducció de la pobresa

En els darrers anys, malgrat que el conflicte intern va propiciar un estancament de l’economia, el Nepal ha experimentat una notable reducció dels índexs de pobresa. Així, des del 1996 s’ha passat del 42% de la població que vivia amb menys de 2 dòlars diaris, al 31% al 2006. La disparitat rural-urbana es manté, amb notables diferències entre la pobresa rural, que arriba al 35% amb la urbana, que baixa fins al 10%.

L'economia del país està caracteritzada pel gran sector agrari que suposa el mitjà de vida per 80% de la població activa, així com també per un petit però ràpid creixement de l’economia urbana.

L'agricultura representa només el 39,2% del PIB, amb un elevat índex d’infraocupació i baixa productivitat. L’estacament de l’agricultura ha estat associada amb un increment de la dependència de la població rural, que sense uns ingressos addicionals que els pugui proporcionar la ramaderia, s’ha derivat amb una important emigració cap a àrees urbanes i també a l’estranger, especialment l’Índia, el Mitjà Orient, Malàisia i Corea del Sud.

Les remeses dels immigrants ocupen cada vegada més, un paper més important en l’economia de moltes famílies. Aquestes tendències provoquen una important pressió social en les àrees urbanes així com també importants canvis en la societat i en l’economia rural, incloent un creixement de la feminització de l’agricultura.

Potencial hidroelèctric i turístic

El Nepal té un camp considerable per accelerar el creixement econòmic mitjançant l’explotació del seu potencial en energia hidroelèctrica i turisme, àrees de recent interès d’inversors estrangers. Les perspectives de comerç o inversió estrangera en altres sectors romanen escasses, tanmateix, a causa de la seva feble economia, el seu retard tecnològic, la seva llunyania, la seva ubicació geogràfica sense sortida al mar i la seva susceptibilitat a desastres naturals.

El rol de la comunitat internacional de finançar-ne més del 60% del pressupost de desenvolupament nepalès i més del 28% del total de les despeses pressupostàries possiblement continuï sent un ingredient important en el seu creixement.

+ Informació

 

 


Anar a: Contingut » | Principi de la pàgina »| Navegació principal »