Anar a: Contingut » | Principi de la pàgina »| Navegació principal »


Història

L'actual Nepal es va crear l’última meitat del segle XVIII quan Prithvi Narayan Shah, el governador del petit principat de Gorkha, va formar un país unificat a partir d’un nombre d’estats independents. El país va ser anomenat "el regne Gorkha", arrel del terme "Gurkha" usat per als soldats nepalesos.

A partir de l’any 1800, els hereus de Prithvi Narayan Shah van demostrar que eren incapaços de mantenir un ferm control polític sobre el Nepal. Va seguir un període de desordre intern, enaltit per la derrota del Nepal en la guerra Anglo-Nepalesa (1814-16).

L’estabilitat va ser restaurada després de 1846 quan la família Rana va guanyar el poder, atrinxerada així mateixa a través de primers ministres hereditaris i va reduir la monarquia a un testaferro. El règim de Rana, una autocràcia fortament centralitzada, va seguir una política d’aïllar el Nepal de les influències exteriors. Aquesta política va ajudar el Nepal a mantenir la seva independència nacional durant l’era colonial, però també va impedir el desenvolupament econòmic del país.

Reforma Democràtica

El descontentament popular contra el govern familiar dels Rana va començar a emergir entre les poques persones educades de l’època, que havien estudiat en universitats índies. Molts d’ells van ser marginats per la jerarquia del govern Rana. Molts d’aquests nepalesos en l’exili havien pres part activa en la lluita per la independència de l’Índia i també volien alliberar el Nepal de l’ocupació autocràtica interna.
Primers partits polítics

Els partits polítics com el Prajaparishadand, el Congrés Rastriya Nepalès ja estaven formats en l’exili pels patriotes que volien organitzar el moviment militar i popular al Nepal per enderrocar a d’autocràtic règim Rana. Entre els prominents màrtirs que van morir per la causa executats a les mans dels Rana van ser Dharma Bhakta Mathema, Shukraraj Shastri, Gangalal Shrestha i Dasharath Chand.

Això va culminar el 1950, quan el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, va fugir de la seva "presó de palau" a la nova Índia independent i va organitzar una revolta armada contra l’administració Rana.

Això va permetre el retorn de la família Shah al poder i, finalment, al nomenament d’un no Rana com a primer ministre. Es va entrar llavors en un període de govern semiconstitucional, durant el qual la monarquia, ajudada pels líders de joves partits polítics, va governar el país. Durant els anys 50, es van fer esforços per redactar una constitució per a Nepal, que establiria una forma representativa de govern basada en un model britànic.
Nova Constitució i primeres eleccions democràtiques

En els primers mesos de 1959, el rei Mahendra va emetre una nova constitució i es van dur a terme les primeres eleccions democràtiques per a una assemblea nacional. El Partit del Congrés Nepalès, un grup socialista moderat, va guanyar de forma substancial en l’elecció. El seu líder, B.P. Koirala, va formar un govern i va servir com|com a primer ministre.
Fracàs Democràtic.

Declarant la democràcia parlamentària un fracàs 18 mesos més tard, el rei Mahendra va destituir el govern de Koirala i va promulgar una nova constitució el 16 de desembre de 1962. La nova constitució va establir un sistema de panchayats (consells) "sense partits". El rei va considerar que era una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepaleses.

Com una estructura piramidal que progressa des d’assemblees a les viles fins un Rastriya Panchayat (Parlament Nacional), el sistema panchayat va entronar el poder absolut de la monarquia i va mantenir el rei com|com a cap d’estat amb total autoritat sobre totes les institucions governamentals, inclòs el gabinet (Consell de Ministres) i el Parlament.
Democràcia Parlamentària de 1990

El rei Mahendra va anar succeït pel seu fill, el rei Birendra, el 1972. Entre les manifestacions estudiantils i activitats antirègim el 1979, el rei Birendra va cridar a un referèndum nacional per decidir la naturalesa del govern del Nepal. El referèndum va tenir lloc el maig de 1980 i el sistema panchayat va guanyar per un estret marge. El rei va dur a terme les reformes promeses, inclosa l’elecció del primer ministre, Rastriya Panchayat.

La gent de zones rurals esperava que els seus interessos estarien més ben representats després de l’adopció de la democràcia parlamentària el 1990. Quan les promeses de les reformes de terres no van aparèixer, la gent d’alguns districtes va començar a organitzar-se per promulgar la seva pròpia reforma de terres i aconseguir alguna cosa de poder sobre les seves vides.

No obstant això, aquest moviment va ser reprimit pel govern nepalès en l'"Operació Romeo" i l'"Operació Kilo Sera II", les quals van prendre les vides de molts dels líders activistes de la lluita. Com a resultat, molts testimonis d’aquesta repressió es van tornar radicals.

Comença la guerra civil

El 13 de febrer de 1996 el Partit Comunista de Nepal (Maoista) va llançar la "Guerra Popular", una insurgència amb la meta declarada d’enderrocar l’estat monàrquic existent i establir una república comunista, o una "democràcia popular" maoista.

Liderada per Baburam Bhattarai i Pushpa Kamal Dahal (conegut també com "Prachanda"), l'insurgència va començar a cinc districtes del Nepal: Rolpa, Rukum, Jajarkot, Gorkha i Sindhuli. Els maoistes van declarar l’existència d’un "govern popular" provisional a nivell de districte en diverses localitzacions.
2001 fins al present

El juny de 2001, el príncep hereu Dipendra, va assassinar 11 membres de la família real, inclosos el rei Birendra i la reina Aishwarya abans de suïcidar-se.

Es va convertir temporalment en rei abans de morir producte de les seves ferides. Va heretar el tron el seu oncle, el príncep Gyanendra. Mentrestant, la rebel·lió maoista va augmentar i l’octubre de 2002 el rei va deposar temporalment al govern i va prendre el control total d’aquest. Una setmana més tard, va nomenar a un altre govern, però el país encara seguia inestable per la guerra civil amb els maoistes, les faccions variades polítiques, els intents del rei per prendre més el control del govern i preocupar-se per la competència del seu fill i hereu, el príncep Paras. El rei Gyanendra va prendre el control una vegada més l'1 de febrer de 2005.

Absolutisme de Gyanendra i democràcia (2005-2008)

El febrer de 2005 Gyanendra va dissoldre el govern i va exercir tot poder executiu per combatre els maoistes. Les guerrilles van declarar llavors una cessació del foc de tres mesos però la monarquia va continuar amb el poder absolut "fins i tot una convocatòria d’eleccions el 2007". Llavors, els set partits parlamentaris (SPA) amb el suport dels maoistes van organitzar un alçament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent es va tirar als carrers i va inundar de manifestacions i vagues el país demanant al rei la renúncia. Però la resistència d’aquests es va tornar encara més ferotge... Els manifestants llavors van envoltar el palau reial. Van morir 21 i milers van ser ferits amb una intervenció brutal.

Les protestes i la pressió estrangera van fer que Gyanendra digués el 21 d’abril de 2006 que "tornaria el poder al poble". Les protestes van continuar en alguns punts per aconseguir una eliminació total de la monarquia però la violència va anar cessant i el rei va congregar els set partits a elegir un nou primer ministre i el 24 d’abril el rei va ordenar que quatre dies després es reunís de nou el parlament, en espera de noves eleccions.

D’altra banda el maig del mateix any van ser retirades els càrrecs de terrorisme contra els membres del Partit Comunista de Nepal (Maoista) i es va cursar a l'Interpol la petició d’anul·lació de les ordres d’arrest internacional contra els membres del partit en vistes a la continuació de la pau i fins i tot aliança entre maoistes i els set partits.

Des de llavors el Parlament i els maoistes van firmar la pau l’agost demanant a l'ONU ajuda per al desarmament. El Parlament va treballar en el futur de la monarquia, desproveint al rei del seu títol de descendent diví hindú, del seu poder sobre l’exèrcit i l’obligà a pagar impostos. A partir d’aquests moments el govern del Nepal ja no és conegut com "El Govern de la seva Majestat" sinó com "Govern del Nepal".

Abolició de la monarquia

El 28 de desembre de 2007 el Parlament va decidir abolir la monarquia per àmplia majoria i va decidir la reforma de la constitució i integració dels maoistes en l’exèrcit. La República va ser proclamada per l'Assemblea Constituent el 28 de maig de 2008, amb cinc-cents seixanta vots dels seus membres a favor davant quatre en contra.


Anar a: Contingut » | Principi de la pàgina »| Navegació principal »